Núria Casas

La Núria Casas va nèixer el 1972 a Vinyoles (Masies de Voltregà). Va anar a viure a Barcelona per estudiar
a la universitat, on va formar-se com a psicòloga clínica, i es va enamorar de la ciutat i del mar.
El diagnòstic de la seva malaltia (un càncer limfàtic), als 22 anys, va condicionar la seva trajectòria
vital i professional. Va viure dos anys a Alemanya, on sempre va mantenir llaços importants. De nou
a Barcelona, va especialitzar-se en grups d’ajuda mútua i va formar-se com a psicoterapeuta a la Escuela
Española de Terapia Reichiana (ES.TE.R), especialitzada en psicoteràpia infantil (els infants van
ser una de les seves passions). Es va caracteritzar per la seva gran capacitat de comunicació i empatia,
un optimisme vital que encomanava al seu entorn, i una saviesa profunda que li va permetre afrontar
la seva malaltia i lluitar-hi durant més de deu anys, i deixar una empremta difícil d’esborrar en les
persones que la van conèixer i estimar.
La seva mort prematura el 2004, poc després de complir 32 anys, va estroncar el projecte literari que
havia iniciat a partir d’una sèrie de contes sobre dones malaltes de càncer (La festa dels crancs), i va
marcar el punt final d’una prometedora trajectòria com a escriptora, tot just després d’iniciar-se.