Després d’una sòlida trajectòria en la literatura juvenil, confirmada amb l’obtenció en dues ocasions del premi Joaquim Ruyra —1995 i 1997—, Josep Lorman (Barcelona, 1948), geògraf de formació que ha alternat durant la seva vida professional l’escriptura, l’ensenyament, les col·laboracions editorials i la producció cinematogràfica i audiovisual, va canviar de registre narratiu per abordar històries de personatges arrossegats per les turbulències de la vida i enfrontats a les seves pròpies contradiccions, relats d’individus que es mouen entre el passat i el present a la recerca d’una identitat que se’ls escapa. D’aquesta nova etapa són La mirada obscura (1999), El pardal vermell (2005), La font de Ceres (2008) i La venus negra (2016). I l’any 2021 publica Atlàntic, una llarga epopeia històrica articulada al voltant del tràfic d’esclaus que constitueix un homenatge als autors clàssics del segle XIX.