L'efecte de les marees

L’Albert Cassanyes, un escriptor català que va viatjant per Xile presentant un llibre seu traduït al castellà, arriba a Valdivia, la capital de la regió de Los Ríos, on s’allotja a casa d’en Claudio Hertel, un descendent dels immigrants alemanys que hi van arribar a partir del 1850. I es relaciona amb tot de músics, atletes, grangers, periodistes, conductors d’autobús, taxistes o enginyers locals en un text de múltiples línies argumentals que s’entrellacen. Després se’n va una mica més al sud, a Chiloé, l’arxipèlag que en l’època colonial es deia Nueva Galicia, un món fet de llacs, marees, illes i estuaris, on es retroba amb alguns d’aquests personatges singulars i n’incorpora d’altres, que queden relligats amb ell i entre sí en les seves històries: indígenes maputxes i huilitxes, xilots, xilens blancs, valdivians, irlandesos, russos, croats i fins i tot potser un hongarès. I també amb el pudú, el cérvol més petit del món, tímid i nerviós, un gran observador dels humans que, des d’una invisibilitat quasi absoluta, exerceix com a element simbòlic, poètic, salvatge i oníric d’un territori tel·lúric i d’un relat que barreja l’èpica, l’exotisme i les passions humanes.